Sigles, símbols i notació
Sigles
Sigles i acrònims del llibre, per ordre alfabètic. El significat és la forma catalana, amb l’expansió anglesa en cursiva entre parèntesis quan la sigla ve de l’anglès, o només l’expansió anglesa quan no hi ha forma catalana (els noms propis, per exemple). El text expandeix cada sigla només la primera vegada que surt al llibre, amb el mateix format: «unitat d’estat sòlid (solid-state drive, SSD)».
| Sigla | Significat | Observacions |
|---|---|---|
| ABI | Application binary interface | |
| AC | Avaluació continuada | Del laboratori |
| ALU | Unitat aritmeticològica (arithmetic logic unit) | |
| AMAT | Average memory access time | Equivalent anglès de TAM; només apareix en prosa, no en fórmules |
| AMO | Atomic memory operation | |
| API | Application programming interface | |
| ARM | Advanced RISC Machines | |
| ASCII | American Standard Code for Information Interchange | |
| BA | Bloc d’activació (stack frame) | |
| Ca1 | Complement a 1 | |
| Ca2 | Complement a 2 | |
| CF | Coma flotant | |
| CISC | Complex instruction set computer | |
| CMOS | Complementary metal–oxide–semiconductor | |
| CPI | Cicles per instrucció | Apareix també com a variable dins de fórmules; vegeu \(\text{CPI}\) a Símbols |
| CPU | Unitat central de processament (central processing unit) | |
| CSR | Registre de control i estat (control and status register) | |
| CU | Unitat de control (control unit) | |
| DRAM | RAM dinàmica (dynamic random access memory) | |
| EC | Estructura de computadors | Assignatura del GEI |
| EF | Examen final | |
| EL | Examen de laboratori | |
| ELF | Executable and Linkable Format | |
| EP | Examen parcial | |
| E/S | Entrada/sortida | |
| FIB | Facultat d’Informàtica de Barcelona | |
| FIFO | First in, first out | |
| GCC | GNU Compiler Collection | |
| GEI | Grau en Enginyeria Informàtica | |
| GPR | Registre de propòsit general (general-purpose register) | |
| HTML | HyperText Markup Language | |
| IC | Introducció als computadors | Assignatura del GEI |
| IEC | International Electrotechnical Commission | |
| IEEE | Institute of Electrical and Electronics Engineers | |
| ISA | Arquitectura del repertori d’instruccions (instruction set architecture) | |
| ISO | International Organization for Standardization | |
| JRE | Java Runtime Environment | |
| L1 | Memòria cau de primer nivell | |
| L2 | Memòria cau de segon nivell | |
| L3 | Memòria cau de tercer nivell | |
| L/E | Lectura/escriptura | |
| LED | Díode emissor de llum (light-emitting diode) | |
| LIFO | Última en entrar, primera en sortir (last in, first out) | |
| LRU | Least recently used | |
| LSB | Byte de menys pes (least significant byte) | |
| LSb | Bit de menys pes (least significant bit) | |
| MARS | MIPS Assembler and Runtime Simulator | |
| MC | Memòria cau | Apareix també dins de fórmules (T7); vegeu \(\text{MC}_i\), \(\text{MC}_d\) a Símbols |
| MIPS | Microprocessor without Interlocked Pipeline Stages | |
| MMU | Unitat de gestió de memòria (memory management unit) | |
| MP | Memòria principal | |
| MRU | Most recently used | |
| MSB | Byte de més pes (most significant byte) | |
| MSb | Bit de més pes (most significant bit) | |
| NA | No aplicable | |
| NaN | Not a number | |
| NF | Nota final | A T4, \(\texttt{NF}\) és el nombre de files d’una matriu (vegeu Símbols) |
| NL | Nota de laboratori | |
| NT | Nota de teoria i problemes | |
| OPT | Òptim (optimal) | L’algorisme de reemplaçament òptim (T7) |
| PC | Comptador de programa (program counter) | |
| PIPT | Memòria cau indexada i etiquetada físicament (physically indexed physically tagged) | |
| POSIX | Portable Operating System Interface | |
| PPN | Número de pàgina física (physical page number) | |
| PRO1 | Programació I | Assignatura del GEI |
| PTE | Entrada de la taula de pàgines (page table entry) | |
| RAM | Random access memory | |
| RARS | RISC-V Assembler and Runtime Simulator | |
| RDN | Arrodoniment cap a \(-\infty\) (round down) | |
| RISC | Reduced instruction set computer | |
| RMM | Al més pròxim amb empat cap a la magnitud major (round to nearest, ties to max magnitude) | |
| RNE | Arrodoniment al més pròxim (round to nearest, ties to even) | |
| ROM | Read-only memory | |
| RSE | Rutina de servei d’excepcions | |
| RTZ | Arrodoniment cap a zero (round towards zero) | |
| RUP | Arrodoniment cap a \(+\infty\) (round up) | |
| SI | Sistema Internacional d’Unitats | |
| S&M | Signe i magnitud | |
| SO | Sistema operatiu | |
| SRAM | RAM estàtica (static random access memory) | |
| SSD | Unitat d’estat sòlid (solid-state drive) | |
| STL | Biblioteca estàndard de plantilles (Standard Template Library) | |
| TAM | Temps d’accés mitjà | Apareix també com a variable dins de fórmules (T7); vegeu \(\text{TAM}\) a Símbols |
| TLB | Translation lookaside buffer | |
| UI | Interfície d’usuari (user interface) | |
| ULP | Unit in the last place | Apareix també com a variable dins de fórmules (T5); vegeu \(\text{ULP}\) a Símbols |
| VIPT | Memòria cau indexada virtualment i etiquetada físicament (virtually indexed physically tagged) | Condició per evitar l’aliàsing (T8): \(N_C \cdot B \le T\) |
| VIVT | Memòria cau indexada i etiquetada virtualment (virtually indexed virtually tagged) | |
| VLSI | Integració a escala molt gran (very large scale integration) | |
| VPN | Número de pàgina virtual (virtual page number) |
Símbols
Recull dels símbols i variables usats a les fórmules, amb el tema on s’introdueixen. Quan un símbol té significats diferents segons el tema, s’indica a la columna «Observacions». Les sigles que fan de variable van en lletra dreta (\(\text{CPI}\), \(\text{TAM}\)), i les constants d’un programa, en lletra de codi (\(\texttt{NF}\)).
| Símbol | Significat | Tema | Observacions |
|---|---|---|---|
| \(a\), \(b\) | Operands enters de la suma i la resta | T1, T4, T5 | \(s = a + b\), \(d = a - b\); vegeu \(A\), \(B\) per a les cadenes de bits que els representen |
| \(a_i\) | Bit \(i\)-èsim d’un dels sumands | T4 | Sumador de \(n\) bits: \(s_i = a_i \oplus b_i \oplus c_i\). És el mateix bit que \(A_i\): el sumador fa servir la minúscula habitual dels circuits |
| \(A\) | Adreça (de la dada a la memòria principal) | T7 | |
| \(A\), \(A_i\), \(A_{n-1}\) | Cadena de bits de l’operand \(a\) / bit \(i\)-èsim / bit de més pes | T4 | \(S_n = A_{n-1} = B_{n-1}\) (condició de mateix signe) |
| \(b\) | Nombre de bits del desplaçament (offset) dins un bloc | T7 | Vegeu \(t\) per al desplaçament dins una pàgina (T8) |
| \(b_i\) | Bit \(i\)-èsim d’un dels sumands | T4 | Anàleg a \(a_i\) |
| \(b_i\) | Bit \(i\)-èsim d’una adreça lògica | T8 | Descomposició \(b_{n-1}\cdots b_t \mid b_{t-1}\cdots b_0\) (VPN i desplaçament); no confondre amb el \(b\) sol de T7 |
| \(b_{-i}\) | Bit de la fracció de pes \(2^{-i}\) | T5 | \(v = \pm 1{,}b_{-1}b_{-2}\ldots b_{-(p-1)} \times 2^e\); l’índex negatiu el distingeix de \(b_i\) (T4, T8) |
| \(B\) | Mida del bloc (en mots o bytes) | T7 | |
| \(B\), \(B_i\), \(B_{n-1}\) | Cadena de bits de l’operand \(b\) / bit \(i\)-èsim / bit de més pes | T4 | Anàleg a \(A\), \(A_i\), \(A_{n-1}\) |
| \(c_i\) | Bit de ròssec d’entrada (carry-in) del sumador \(i\) | T4 | \(c_{i+1}\) n’és el ròssec de sortida (carry-out); \(c_{n-1}\)/\(c_n\) són el darrer ròssec d’entrada/de sortida de la cadena |
| \(C\) | Capacitància agregada del circuit (farads) | T6 | No confondre amb la capacitat (bytes) de la memòria cau: concepte físic diferent |
| \(C_i\) | Capacitància equivalent connectada a la sortida de la porta \(i\) | T6 | \(q_i = C_i \cdot V_{CC}\); \(\sum C_i = \alpha \cdot C\). No confondre amb \(\text{CPI}_i\) |
| \(\text{CPI}\) | Cicles per instrucció | T6 | Vegeu «CPI» a Sigles per a la definició completa |
| \(\text{CPI}_i\) | CPI del tipus d’instrucció \(i\) | T6 | Vegeu \(n_i\) per al nombre d’instruccions d’aquest tipus |
| \(\text{CPI}_{ideal}\) | CPI sense penalització per fallades de memòria cau | T7 | |
| \(\text{CPI}_{penal}\) | Terme de penalització del CPI degut a fallades de memòria cau | T7 | \(\text{CPI}_{penal} = t_p \cdot m \cdot n_r\) |
| \(d\) | Diferència (resta de dos operands) | T4 | \(d = a - b\) |
| \(D\) | Bit de modificació (dirty bit) | T7, T8 | Introduït a T7 (línia d’MC); reutilitzat a T8 (PTE i TLB) amb el mateix significat |
| \(e\) | Exponent (valor enter) | T5 | \(v = \pm 1{,}F \times 2^e\), i també a la notació científica decimal (\(v = m \times 10^e\)); \(e = E_u - 127\) |
| \(E\), \(E_i\) | Camp d’exponent (8 bits en precisió simple) / bit \(i\)-èsim | T5 | El seu valor natural és \(E_u\); a les codificacions especials (\(E = 0\), \(E = 255\)) el camp i el seu valor s’usen indistintament |
| \(E\) | Energia dissipada | T6 | \(E = P \cdot t\) |
| \(E_{min}\) | Exponent mínim normalitzat | T5 | \(2^{E_{min}} = 2^{-126}\) en precisió simple |
| \(E_u\) | Valor natural del camp d’exponent (exponent esbiaixat, en excés a 127) | T5 | \(e = E_u - 127 \Leftrightarrow E_u = e + 127\) |
| \(f\) | Freqüència de rellotge (abreviatura de \(f_{clock}\)) | T6 | Als exemples i problemes, un cop definida \(f_{clock}\) |
| \(f_A\), \(f_B\) | Freqüència de rellotge dels computadors A i B (exemples comparatius) | T6 | |
| \(f_{clock}\) | Freqüència de rellotge | T6 | \(f_{clock} = 1/t_{clock}\) |
| \(F\), \(F_i\) | Camp de fracció (23 bits en precisió simple) / bit \(i\)-èsim | T5 | \(v = (-1)^S \times 1{,}F \times 2^{E_u-127}\) |
| \(G\) | Bit de guarda (guard bit) | T5 | Regla RNE amb \(G\), \(R\), \(S\) |
| \(h\) | Taxa d’encerts (hit rate) | T7 | \(h = \dfrac{\text{núm. encerts}}{\text{núm. referències}} = 1 - m\) |
| \(i\) | Índex (genèric: d’instrucció, d’iteració, de bit) | T1, T4, T6, T7 | Ús transversal com a índex de sumatori o de bit |
| \(I\) | Corrent elèctric | T6 | \(I = \sum q_i / t_{clock}\) |
| \(I_{fuita}\) | Corrent de fuita | T6 | \(P_s = V_{CC} \cdot I_{fuita}\) |
| \(K\) | Excés (representació en excés) | T1 | L’elecció habitual és \(K = 2^{n-1}-1\); a T5, l’exponent IEEE 754 fa servir aquest mateix valor (127 en precisió simple), que s’anomena biaix i no porta símbol |
| \(m\) | Nombre de bits de la representació ampliada (T1); mantissa (T5); nombre de tipus diferents d’instruccions (T6); taxa de fallades (miss rate) (T7) | T1, T5, T6, T7 | Significats diferents segons el tema: a T1, l’extensió de \(n\) a \(m > n\) bits; a T5, la mantissa; a T6, el nombre de tipus d’instrucció al sumatori del CPI ponderat; a T7, la taxa de fallades |
| \(m_d\), \(m_i\) | Taxa de fallades de dades / d’instruccions | T7 | |
| \(m_{L1}\), \(m_{L2}\) | Taxa de fallades de L1 / L2 | T7 | Notació multinivell |
| \(\text{MC}_i\), \(\text{MC}_d\) | Memòria cau d’instruccions / de dades | T7 | Vegeu «MC» a Sigles |
| \(n\) | Nombre de bits (T1, transversal); Número de bloc (instància concreta, T7); Nombre de bits d’una adreça lògica (T8) | T1, T5, T7, T8 | Ús molt transversal; el significat concret depèn del context immediat |
| \(n_A\), \(n_B\) | Nombre de cicles dels computadors A i B (exemple comparatiu) | T6 | \(n_A = t_A \cdot f_A\) |
| \(n_c\) | Nombre de bits d’índex de conjunt, \(N_C = 2^{n_c}\) | T7 | No és el nombre de cicles, que és \(n_{cicles}\) (T6) |
| \(n_i\) | Nombre d’instruccions del tipus \(i\) | T6 | Sumatori del CPI ponderat: \(\text{CPI} = \frac{1}{n_{ins}}\sum n_i \cdot \text{CPI}_i\) |
| \(n_l\) | Nombre de bits d’índex de línia, \(N_L = 2^{n_l}\) (correspondència directa) | T7 | |
| \(n_{cicles}\) | Nombre de cicles de rellotge d’una execució | T6 | \(t_{exe} = n_{cicles} \cdot t_{clock}\) |
| \(n_{dat}\), \(n_{ins}\) | Nombre d’accessos a dades / a instruccions | T7 | A T6, \(n_{ins}\) és el nombre total d’instruccions executades d’un programa; a T7 coincideix amb el nombre d’accessos a l’MC d’instruccions |
| \(n_{fallades}\) | Nombre total de fallades de memòria cau | T7 | \(\text{CPI}_{penal} = t_p \cdot n_{fallades}/n_{ins}\) |
| \(n_r\) | Nombre de referències a memòria per instrucció | T7 | \(n_r = n_{refs}/n_{ins} \geq 1\) |
| \(n_{refs}\) | Nombre total de referències a memòria | T7 | \(n_{refs} = n_{ins} + n_{dat}\) |
| \(N\) | Nombre d’instruccions executades (abreviatura de \(n_{ins}\)) | T6 | Als exemples i problemes, un cop definit \(n_{ins}\); a T7, \(N\) és el grau d’associativitat |
| \(N\) | Grau d’associativitat (nombre de vies) | T7 | |
| \(N_C\) | Nombre de conjunts | T7, T8 | A T8, condició VIPT: \(N_C \cdot B \le T\) |
| \(N_L\) | Nombre de línies de la memòria cau | T7 | |
| \(\texttt{NC}\), \(\texttt{NF}\) | Nombre de columnes / de files d’una matriu | T4 | Constants del programa (#define en C, .eqv en assemblador): per això en lletra de codi. \(@\texttt{mat[i][j]} = @\texttt{mat[0][0]} + (i \cdot \texttt{NC} + j) \cdot T\). A Sigles, NF és la nota final |
| \(p\) | Precisió (nombre de bits de la mantissa) (T5); Nombre de bits del PPN (physical page number) (T8) | T5, T8 | Significats diferents segons el tema. A T5, \(p\) inclou el bit ocult: la fracció en té \(p-1\) |
| \(p_e\), \(p_m\) | Fracció de les fallades que són d’escriptura / que reemplacen un bloc modificat (\(D = 1\)) | T7 | \(t_p = (1-p_e)(t_{bloc}+t_h)\) (immediata sense assignació); \(t_p = (1+p_m)\,t_{bloc}+t_h\) (retardada amb assignació) |
| \(P\) | Potència | T6 | \(P = P_d + P_s\) |
| P, MD, MR; R, D, Q | Registres dels circuits seqüencials de multiplicació (producte, multiplicand, multiplicador) i de divisió (dividend i residu, divisor, quocient) | T4 | Noms de maquinari, no variables: al text, en rodona; a les fórmules, només amb el seu valor o un bit (\(P = 10000010_2\), \(R_{2n-1}\)) |
| \(P_d\), \(P_s\) | Potència dinàmica / estàtica | T6, T7 | \(P_d\) es reutilitza a T7 en l’anàlisi energètica de la memòria cau |
| \(P_x\) | Fracció del temps total ocupada pel component optimitzat (llei d’Amdahl) | T6, T7 | No és una potència malgrat la lletra \(P\): és una fracció de temps. Amb diversos components, \(\sum_x P_x/s_x\). Reutilitzat a T7 (\(P_x = t_{proc}/(t_{proc}+t_{acc})\)) |
| \(q\) | Quocient | T4 | \(q = x \div y\); \(x = y \cdot q + r\) |
| \(q_i\) | Bit \(i\)-èsim del quocient | T4 | Pseudocodi de divisió seqüencial |
| \(q_i\) | Càrrega elèctrica transferida en commutar la porta \(i\) | T6 | \(q_i = C_i \cdot V_{CC}\); no confondre amb \(q_i\) de T4 (bit de quocient) |
| \(r\) | Residu | T4 | \(r = x \bmod y\); \(x = y \cdot q + r\), amb \(0 \leq r < y\) |
| \(R\) | Bit d’arrodoniment (round bit) | T5 | Regla RNE amb \(G\), \(R\), \(S\) |
| \(R\) | Resistència equivalent del circuit RC | T6 | \(V(t) = V_{CC}(1 - e^{-t/RC})\); no confondre amb el bit d’arrodoniment \(R\) (T5) ni amb el registre R del divisor seqüencial (T4) |
| \(s\) | Valor exacte de la suma (abans de truncar) | T4 | \(s = a + b\); \(S'\) n’és la cadena de bits truncada |
| \(s\) | Guany de rendiment (speedup) | T6 | \(s = t_{\text{referència}}/t_{nou}\): relació entre el rendiment del sistema nou i el de referència |
| \(s_i\) | Bit de suma del sumador \(i\) | T4 | \(s_i = a_i \oplus b_i \oplus c_i\); és el mateix bit que \(S_i\) de la cadena de la suma |
| \(s_{max}\), \(s_x\) | Guany màxim / guany del component \(x\) (llei d’Amdahl) | T6, T7 | \(s_{max} = 1/(1 - P_x)\); reutilitzat a T7 en l’anàlisi de rendiment amb memòria cau |
| \(\text{stride}\) | Distància en bytes entre les adreces de dos elements consecutius d’un recorregut | T4 | \(\text{stride} = @X_{i+1} - @X_i\); per a una columna d’una matriu, \(\texttt{NC} \cdot T\) |
| \(S\) | Bit de signe (representació IEEE 754) | T5 | \(v = (-1)^S \times 1{,}F \times 2^{E_u-127}\) |
| \(S\) | Bit sticky | T5 | Significat diferent dins del mateix tema (T5): a la representació és el bit de signe; als bits de guarda (\(G\), \(R\), \(S\)) és el bit sticky |
| \(S\), \(S_i\), \(S'\), \(S_n\) | Cadena de bits de la suma (completa / bit \(i\)-èsim / truncada / bit addicional) | T4 | \(S' = S_{n-1}\ldots S_0\) és la cadena truncada; correcta si \(S_{n-1} = S_n\) |
| \(t\) | Temps genèric, base dels símbols compostos \(t_{xxx}\) (T6, T7); Nombre de bits del desplaçament dins una pàgina (T8) | T6, T7, T8 | Significats diferents segons el tema: a T6/T7 és la base temporal (\(t_h\), \(t_p\)…); a T8 és un nombre de bits (\(T = 2^t\)), anàleg a \(b\) per als blocs a T7 |
| \(t_0\), \(t_1\) | Temps original / temps després de l’optimització (llei d’Amdahl) | T6 | \(s = t_0/t_1\) |
| \(t_A\), \(t_B\) | Temps d’execució dels computadors A i B (exemple comparatiu) | T6 | |
| \(t_{acc}\) | Temps d’accés | T7 | Vegeu TAM a Sigles per a la mitjana ponderada |
| \(t_{bloc}\) | Temps de transferència d’un bloc | T7 | |
| \(t_{MP}\) | Temps d’accés a la memòria principal | T7 | |
| \(t_c\) | Període de rellotge (abreviatura de \(t_{clock}\)) | T6 | Als exemples i problemes, un cop definit \(t_{clock}\) |
| \(t_{clock}\) | Període de rellotge | T6 | |
| \(t_{exe}\) | Temps d’execució | T6 | Reutilitzat a T7 en el context del càlcul de rendiment amb memòria cau |
| \(t_h\) | Temps d’encert (hit time) | T7 | |
| \(t_{h_{L1}}\), \(t_{h_{L2}}\) | Temps d’encert de L1 / L2 | T7 | Notació multinivell, anàloga a \(m_{L1}\)/\(m_{L2}\) |
| \(t_{nou}\), \(t_{\text{referència}}\) | Temps d’execució del sistema nou / de referència | T6 | \(s = t_{\text{referència}}/t_{nou}\); a les solucions, el de referència també és \(t_{orig}\) |
| \(t_p\) | Temps de penalització per fallada | T7 | |
| \(t_{pd}\), \(t_{pi}\) | Temps de penalització de \(\text{MC}_d\) / \(\text{MC}_i\) | T7 | Memòria cau dividida: dades / instruccions |
| \(t_{proc}\) | Temps de la resta d’operacions d’una instrucció (sense accés a memòria) | T7 | |
| \(T\) | Mida de la pàgina (en bytes) | T8 | Condició VIPT: \(N_C \cdot B \le T\) |
| \(T\) | Mida en bytes d’un element d’un vector o matriu | T2, T4 | \(@\texttt{vec[i]} = @\texttt{vec[0]} + i \cdot T\) |
| \(\text{TAM}\) | Temps d’accés mitjà | T7 | Vegeu «TAM» a Sigles; \(\text{TAM} = t_h + m \cdot t_p\) |
| \(\text{ULP}\) | Valor d’un sol bit a 1 a la posició de menys pes de la mantissa | T5 | Vegeu «ULP» a Sigles; s’usa com a unitat: \(\eta_{max} < 2^{-23} = 1\ \text{ULP}\) |
| \(v\) | Valor representat (IEEE 754) | T5 | |
| \(v\) | Bit de desbordament del sumador | T4 | \(v = c_{n-1} \oplus c_n\) |
| \(v_0\), \(v_1\) | Valors representables adjacents més propers a un valor exacte \(v\) | T5 | \(v_0 < v < v_1\) |
| \(v_{max}\) | Valor positiu més gran representable | T5 | \(v_{max} = (2-2^{-23})\times 2^{127}\) en precisió simple |
| \(V\) | Codificació (cadena de 32 bits) d’un valor \(v\) en coma flotant | T5 | Majúscula per a la cadena i minúscula per al valor, com \(X\) i \(x_u\) a T1 |
| \(V\) | Bit de validesa (valid bit) | T7, T8 | |
| \(V(t)\) | Tensió de sortida d’una porta en funció del temps | T6 | \(V(t) = V_{CC}(1 - e^{-t/RC})\) en la càrrega i \(V_{CC} \cdot e^{-t/RC}\) en la descàrrega |
| \(V_{CC}\), \(V_{in}\), \(V_t\) | Tensió d’alimentació / d’entrada / llindar | T6, T7 | \(V_{CC}\) es reutilitza a T7 en la potència dinàmica de la memòria cau (\(P_d = \alpha \cdot C \cdot V_{CC}^2 \cdot f_{clock}\)) |
| \(w\) | Nombre de bits d’una adreça | T7 | El nombre de bits de l’etiqueta (\(w - n_c - b\)) no té símbol propi |
| \(x\), \(y\), \(z\) | Multiplicand, multiplicador i producte (\(z = x \times y\)); dividend i divisor (\(x = y \cdot q + r\)) (T4); operands i resultat d’una operació en coma flotant (\(z = x + y\)) (T5) | T4, T5 | A la divisió, el quocient i el residu són \(q\) i \(r\) |
| \(x_s\) | Valor enter (amb signe) representat | T1, T3 | \(x_s \in [-2^{n-1},\ 2^{n-1}-1]\) |
| \(x_u\) | Valor natural (sense signe) representat | T1, T3 | \(x_u \in [0,\ 2^n-1]\) |
| \(y_i\) | Bit \(i\)-èsim del multiplicador | T4 | \(z = \sum_i (x \cdot y_i) << i\) (circuit combinacional) |
| \(X\), \(X_i\), \(X_{n-1}\) | Cadena de bits / bit \(i\)-èsim / bit de més pes (signe en Ca2) | T1, T3 | A T4 (Equació 4.4), \(@X_i\) és l’adreça de l’element \(i\)-èsim d’un recorregut, no un bit |
| \(\alpha\) | Factor d’activitat (model de potència dinàmica) | T6 | |
| \(\varepsilon\), \(\varepsilon_{max}\) | Error absolut de representació / error absolut màxim | T5 | \(\varepsilon = \lvert v - \tilde{v} \rvert\), amb \(\tilde{v} \in \{v_0, v_1\}\) el valor arrodonit |
| \(\eta\), \(\eta_{max}\) | Error relatiu de representació / error relatiu màxim | T5 | \(\eta = \varepsilon / \lvert v \rvert\); \(\eta_{max} < 2^{-23}\) en precisió simple |
Notació
Operadors i convencions de representació. La majoria són transversals a tot el llibre, estables amb independència del tema on apareixen; quan una notació és pròpia d’un sol tema, s’indica a la columna «Tema» (en cas contrari es deixa en blanc). Els matisos o ambigüitats es documenten a la columna «Observacions».
| Notació | Significat | Tema | Observacions |
|---|---|---|---|
| \(<<\) | Desplaçament a l’esquerra (sll/slli) |
||
| \(>>\) | Desplaçament a la dreta | Lògic o aritmètic segons el context: en C es distingeix pel tipus de l’operand (unsigned o amb signe), no per un símbol diferent |
|
| \(>>>\) | Desplaçament aritmètic a la dreta (sra/srai) |
A les taules ISA d’instruccions (Desplaçament aritmètic a la dreta); no coincideix amb la notació >> de C, que distingeix lògic/aritmètic pel tipus de l’operand en lloc d’un símbol propi |
|
| \(\lfloor x \rfloor\) | Part entera (truncament cap avall) | ||
| \(\lceil x \rceil\) | Arrodoniment cap amunt (enter més petit que no és menor que \(x\)) | ||
| \(\lvert x \rvert\) | Valor absolut | ||
| \(\bmod\) | Operador mòdul (resta de la divisió entera) | A les taules ISA (rem, remu), el residu de la divisió truncada cap a zero, amb el signe del dividend, com % de C |
|
| \(\div\) | Divisió entera | ||
| \(/\) | Divisió (no entera) | P. ex. \(rd \leftarrow rs1 / rs2\) (fdiv.s) |
|
| \(\oplus\) | O-exclusiva (XOR) bit a bit | ||
| \(\land\) | Conjunció lògica (AND) bit a bit | ||
| \(\lor\) | Disjunció lògica (OR) bit a bit | ||
| \(\overline{X}\) | Negació / complement bit a bit | Usat en Ca1 | |
| \(<_u\) | Comparació sense signe (dels valors naturals) | P. ex. \(S <_u A\); a les taules ISA, la mateixa distinció es marca amb \((\mathbb{N})\) | |
| \((\mathbb{Z})\), \((\mathbb{N})\) | La comparació interpreta els operands com a enters (amb signe) / com a naturals (sense signe) | T3 | A les taules ISA de comparació i de salt condicional (slt/sltu, blt/bltu) |
| \(\equiv \pmod{m}\) | Congruència mòdul \(m\) | Aritmètica en Ca2 | |
| \(\text{Ca2}(x)\) | Representació en Ca2 de \(x\) | T1 | P. ex. \(\text{Ca2}(a) + \text{Ca2}(b) \pmod{2^n}\) |
| \(x_{2}\), \(x_{10}\) | Base de numeració, en subíndex | P. ex. \(1011_2 = 11_{10}\); en hexadecimal, el prefix 0x del codi |
|
@etiqueta |
Adreça de l’element o etiqueta indicada | P. ex. \(@\texttt{vec[i]}\), \(@\text{etiqueta}\) | |
[a:b] |
Rang de bits d’un registre o cadena, del bit \(a\) al bit \(b\) (inclusius) | P. ex. R[2n-1:n], lo_12[11], \(rs2[4:0]\) |
|
| \(\mathcal{O}(1)\) | Cost constant (accés aleatori) | T2, T4 | |
| \(rd \leftarrow x\) | Assignació: el destí rep el valor \(x\) | T2 | Notació de transferència de registres de les taules ISA, on registres i camps van en cursiva (\(rd\), \(rs1\), \(PC\), \(mepc\)) |
| \(M_w[a]\), \(M_h[a]\), \(M_b[a]\) | Paraula / mitja paraula / byte de la memòria a l’adreça \(a\) | T2 | P. ex. \(rd \leftarrow M_w[rs1 + SignExt(offset)]\) |
| \((int)\,x\), \((unsigned)\,x\), \((float)\,x\) | Conversió de tipus; de flotant a enter, arrodonida amb el mode \(rm\) de la instrucció (el cast de C trunca: \(rm\) = rtz) |
T5 | Taules ISA d’RV32F (fcvt) |
| \(c \,?\, x : y\) | Si es compleix la condició \(c\), \(x\); si no, \(y\) | T3 | P. ex. \(rd \leftarrow (rs1 < rs2) \,?\, 1 : 0\) |
| \(SignExt()\) | Extensió de signe: replica el bit de signe cap a l’esquerra | T2 | |
| \(ZeroExt()\) | Extensió per zero: afegeix zeros cap a l’esquerra | T2 | |
| \(hi_{20}()\) | 20 bits superiors d’un immediat de 32 bits | T2 | |
| \(lo_{12}()\) | 12 bits inferiors d’un immediat de 32 bits | T2 | Si \(lo_{12}[11]=1\), l’assemblador incrementa \(hi_{20}\) en 1 per compensar l’extensió de signe |
Termes
Equivalències entre els termes anglesos i els catalans que el llibre presenta amb l’anglès entre parèntesis, amb el tema on es presenten per primer cop (o el laboratori, L1–L6, o el compendi). És el lèxic del llibre: hi és cada terme tal com el presenta el llibre, amb les observacions d’ús que calgui. La columna «Fonts» diu d’on surt la forma catalana: el diccionari de l’IEC (DIEC), el Termcat, l’Optimot, el diccionari de Softcatalà o la Viquipèdia, per aquest ordre de precedència i amb l’enllaç a la consulta; «Sintagma», si cap font no la té i està feta amb mots que sí que hi són; i «Llibre», si és una decisió del llibre, explicada a les observacions. La segona taula recull els termes que el llibre manté en anglès, perquè el terme català no existeix o és molt poc usat, amb el motiu de cadascun.
| Anglès | Català | Tema | Fonts | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| Addressing mode | Mode d’adreçament | T2 | Viquipèdia | |
| Aliasing | Aliàsing | T8 | Llibre | Grafia adaptada. |
| Alignment constraint | Restricció d’alineació | T2 | Sintagma | |
| Ampersand | Et | T2 | Termcat, Viquipèdia | El nom del signe &. |
| Anticipatory paging | Lectura anticipada | T8 | Sintagma | |
| Array | Vector | T2 | DIEC | |
| Bandwidth | Amplada de banda | T7 | DIEC, Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| Bare-metal | Entorn autònom | T1 | Sintagma | |
| Base + offset mode | Mode base + desplaçament | T2 | Sintagma | |
| Biased exponent | Exponent esbiaixat | T5 | Sintagma | En el format IEEE 754. El valor numèric del biaix s’anomena «biaix», no «excés»; la codificació general és la codificació en excés (Enters en excés). |
| Borrow | Préstec | T1 | Sintagma | |
| Branch | Salt condicional | T3 | Llibre | El Termcat en diu «bifurcació», que no distingeix el salt condicional de l’incondicional (jump), com fa el llibre. |
| Breakpoint | Punt de ruptura | L1 | Termcat | |
| Buffer overflow | Desbordament de memòria intermèdia | T2 | Sintagma | |
| Bytecode | Codi de bytes | T1 | Termcat | |
| Cache | Memòria cau | T7 | Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | Sempre «memòria cau», sense la forma curta «la cau» (fora de les etiquetes de les fórmules, per l’espai). |
| Callback | Crida de retorn | T2 | Termcat | |
| Capacity | Fallada de capacitat | T7 | Sintagma | |
| Carry | Ròssec | T1 | Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| Carry-in | Ròssec d’entrada | T4 | Sintagma | |
| Carry-out | Ròssec de sortida | T1 | Sintagma | |
| Clock gating | Inhibició del rellotge | T6 | Sintagma | |
| Coherence | Fallada de coherència | T7 | Sintagma | |
| Cold-start | Arrencada en fred | T7 | Llibre | |
| Compulsory | Obligatòria | T7 | Softcatalà | |
| Conflict | Fallada de conflicte | T7 | Sintagma | |
| Copy-back | Escriptura retardada | T7 | Sintagma | |
| Cross-compilation | Compilació creuada | T1 | Sintagma | |
| Cross-compiler | Compilador creuat | T3 | Viquipèdia | |
| Data type | Tipus de dades | T2 | Termcat | |
| Decode | Descodificació | T1 | DIEC, Termcat, Softcatalà | |
| Denormalized | Denormal | T5 | Llibre | El terme de l’IEEE 754 del 1985. El llibre fa servir subnormal, «subnormal». |
| Direct-mapped | Correspondència directa | T7 | Sintagma | |
| Dirty bit | Bit de modificació | T7 | Sintagma | |
| Dirty hack | Truc brut | T2 | Sintagma | |
| Dispatcher | Distribuïdor | T9 | Termcat | |
| Embedded system | Sistema encastat | T1 | Termcat, Viquipèdia | |
| Endianness | Ordre dels bytes | T2 | Termcat, Viquipèdia | Els dos ordres, little-endian i big-endian, en anglès (segona taula). |
| Escape sequence | Seqüència d’escapada | T2 | Sintagma | Com «caràcter d’escapada» (escape character), del Termcat. |
| Event | Esdeveniment | T9 | Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| Exception | Excepció | T9 | Termcat | |
| Exception handler | Rutina específica | T9 | Sintagma | La rutina que tracta una causa concreta, a la qual l’RSE salta o que el distribuïdor crida (T9). |
| Execute | Execució | T1 | Sintagma | |
| Fan-out | Connectivitat de sortida | T6 | Termcat | |
| Fetch | Captura | T1 | Llibre | El Termcat només en té el verb, «recollir», i hi fa servir «captura» per a capture. |
| Field | Camp | T2 | DIEC, Termcat, Viquipèdia | |
| Firmware | Microprogramari | T9 | Termcat, Viquipèdia | |
| First-reference | De primera referència | T7 | Sintagma | |
| Flash | Memòria flaix | T1 | Termcat, Viquipèdia | |
| Floating point | Coma flotant | T1 | Viquipèdia | |
| Frame pointer | Punter de marc | T2 | Sintagma | |
| Full-adder | Sumador complet | T4 | Sintagma | El DIEC en diu «sumador binari». |
| Fully associative | Memòria cau completament associativa | T7 | Sintagma | |
| Fused multiply-add | Multiplicació i suma fusionades | T2 | Sintagma | |
| Gap | Bretxa | T7 | Softcatalà | Entre el rendiment del processador i la latència de la memòria (T7). |
| Gate leakage | Fuita de porta | T6 | Sintagma | |
| General-purpose | Propòsit general | T2 | Softcatalà | |
| Global pointer | Punter global | T2 | Sintagma | |
| Gradual underflow | Subdesbordament gradual | T5 | Sintagma | |
| Half-adder | Semisumador | T4 | DIEC | |
| Hardware | Maquinari | T1 | DIEC, Termcat, Optimot, Softcatalà, Viquipèdia | També l’abreviatura HW. |
| Hart | Fil d’execució de maquinari | T2 | Sintagma | |
| Hidden bit | Bit ocult | T5 | Sintagma | |
| Hit | Encert | T7 | Sintagma | |
| Host | Màquina amfitriona | T1 | Sintagma | |
| Hosted | Allotjat | T1 | Sintagma | |
| Immediate mode | Mode immediat | T2 | Sintagma | |
| Internal linkage | Vinculació interna | T3 | Sintagma | |
| Interrupt | Interrupció | T9 | Termcat | |
| Jump | Salt incondicional | T3 | Sintagma | |
| Jump table | Taula de salts | T3 | Viquipèdia | |
| Label | Etiqueta | T2 | DIEC, Termcat, Softcatalà | |
| Lazy | Tardana | T3 | Softcatalà, Viquipèdia | En «avaluació tardana» (lazy evaluation). |
| Leaf | Fulla | T3 | Sintagma | |
| Linker | Enllaçador | T3 | Viquipèdia | |
| Linking | Enllaçament | T1 | Sintagma | |
| Load | Lectura | T2 | Llibre | Les instruccions que llegeixen la memòria (lw, flw…) i la seva operació, també el verb (llegir). No ho és la càrrega d’immediats o d’adreces (li, lui, la), la del programa, la d’una pàgina ni la d’un bloc a l’MC. |
| Load/store | Lectura/escriptura | T2 | Llibre | |
| Loader | Carregador | T3 | Softcatalà, Viquipèdia | |
| Local variable | Variable local | T2 | Termcat, Viquipèdia | |
| Major page fault | Fallada major | T8 | Sintagma | |
| Memory addressing mode | Mode memòria | T2 | Sintagma | |
| Memory dump | Abocament de memòria | T2 | Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| Minor page fault | Fallada menor | T8 | Sintagma | |
| Miss | Fallada | T7 | Sintagma | |
| Multicore | Multinucli | T6 | Viquipèdia | Adjectiu invariable: «processador multinucli», «disseny multinucli». |
| Nesting | Imbricació | T2 | DIEC, Termcat | |
| Nibble | Quartet | T1 | Viquipèdia | Un grup de 4 bits, un dígit hexadecimal. |
| No-write allocate | Escriptura sense assignació | T7 | Sintagma | |
| Non-leaf | No fulla | T3 | Sintagma | |
| Null pointer | Punter nul | T2 | Viquipèdia | |
| Offset | Desplaçament | T2 | Termcat | |
| Open standard | Estàndard obert | T2 | Viquipèdia | |
| Overflow | Desbordament | T1 | Termcat, Softcatalà | El de la família de underflow («subdesbordament») i buffer overflow. |
| Padding | Farciment | T2 | Termcat, Softcatalà | El símbol PAD del codi es manté. |
| Page fault | Fallada de pàgina | T8 | Sintagma | |
| Page frame | Marc de pàgina | T8 | Sintagma | |
| Page offset | Desplaçament | T8 | Termcat | |
| Page-table walker | Recorregut de la taula de pàgines | T8 | Sintagma | També walker, sol. |
| PC-relative mode | Mode relatiu al PC | T2 | Sintagma | |
| Placement policy | Política d’emplaçament | T7 | Sintagma | |
| Polling | Sincronització per enquesta | T9 | Sintagma | |
| Position-independent | Independent de la posició | T2 | Sintagma | |
| Power gating | Desconnexió de l’alimentació | T6 | Sintagma | |
| Precise exceptions | Excepcions precises | T9 | Sintagma | |
| Precleaning | Neteja anticipada | T8 | Sintagma | |
| Prefetching | Lectura anticipada | T8 | Sintagma | |
| Profile | Perfil | T2 | Sintagma | |
| Pseudoinstruction | Pseudoinstrucció | T2 | Llibre | El Termcat i Softcatalà en diuen «directriu», que és també directive: el llibre distingeix les pseudoinstruccions de les directives. |
| Random | Aleatori | T7 | DIEC, Termcat, Softcatalà | |
| Reference bit | Bit de referència | T8 | Sintagma | |
| Register | Registre | T2 | DIEC, Termcat, Viquipèdia | |
| Register mode | Mode registre | T2 | Sintagma | |
| Regularity | Regularitat | T2 | Softcatalà | |
| Return address | Adreça de retorn | T2 | Sintagma | |
| Ripple carry | Propagació del ròssec | T4 | Sintagma | |
| Round toward zero | Arrodoniment a zero | L5 | Sintagma | |
| Segmentation fault | Error de segmentació | T2 | Sintagma | |
| Set | Conjunt | T7 | Softcatalà | |
| Set-associative | Memòria cau associativa per conjunts | T7 | Sintagma | |
| Significand | Mantissa | T5 | DIEC, Softcatalà, Viquipèdia | La part 1,F del nombre en coma flotant, bit ocult inclòs; la fracció, F, és la part emmagatzemada (13_contrib.qmd §T5, D-11). No el calc «significand». |
| Single precision | Precisió simple | T2 | Termcat | |
| Software | Programari | T1 | DIEC, Termcat, Optimot, Softcatalà, Viquipèdia | També l’abreviatura SW. |
| Software-managed TLB | TLB gestionat per programari | T8 | Sintagma | |
| Speedup | Guany | T6 | Llibre | Softcatalà en dona «acceleració»; el llibre en fixa «guany» (13_contrib.qmd §T6). |
| Stack | Pila | T3 | DIEC, Termcat, Softcatalà | |
| Stack frame | Bloc d’activació | T3 | Sintagma | |
| Stack pointer | Punter de pila | T2 | Sintagma | |
| Store | Escriptura | T2 | Llibre | Les instruccions que escriuen la memòria (sw, fsw…) i la seva operació, també el verb (escriure). No ho és l’emmagatzematge com a disposició o com a suport (secundari, per files, l’ordre dels bytes). |
| Stream | Flux | T1 | Softcatalà, Viquipèdia | El Termcat en diu «corrent de dades»; el llibre en fa servir «flux», la forma de Softcatalà i de la Viquipèdia («flux de dades»), que és la de la programació. |
| String | Cadena de caràcters | T2 | Sintagma | O «cadena», si surt sovint. |
| Subnormal | Subnormal | T5 | Llibre | El terme de l’estàndard IEEE 754 des del 2008; abans, denormalized, «denormal». |
| Subthreshold leakage | Fuita subllindar | T6 | Sintagma | |
| Swap space | Espai d’intercanvi | T8 | Sintagma | |
| Syscall | Crida al sistema | T1 | Sintagma | |
| Tag | Etiqueta | T7 | DIEC | |
| Thread pointer | Punter de fil | T2 | Sintagma | |
| Throughput | Productivitat | T6 | Llibre | La fitxa del Termcat, «cabal», és de telecomunicacions. |
| Time sharing | Temps compartit | T8 | DIEC, Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| TLB hit | Encert de TLB | T8 | Sintagma | |
| TLB miss | Fallada de TLB | T8 | Sintagma | |
| Toolchain | Cadena d’eines | T1 | Sintagma | |
| Type cast | Conversió de tipus | T2 | Termcat, Softcatalà, Viquipèdia | |
| Undefined behavior | Comportament indefinit | T2 | Sintagma | |
| Underflow | Subdesbordament | T5 | Termcat | |
| Valid bit | Bit de validesa | T7 | Sintagma | |
| Way | Via | T7 | Sintagma | |
| Word | Paraula nativa | T2 | Llibre | |
| Write allocate | Escriptura amb assignació | T7 | Sintagma | |
| Write buffer | Memòria intermèdia d’escriptura | T7 | Sintagma | Buffer, sol, és «memòria intermèdia». |
| Write-back | Escriptura retardada | T7 | Sintagma | |
| Write-through | Escriptura immediata | T7 | Sintagma |
| Anglès | Terme català | Motiu |
|---|---|---|
| Caller, callee, saver | «La funció o subrutina que crida», «la funció o subrutina cridada»; Saver, — | Al text, la perífrasi catalana; a les figures i a les taules de registres, l’anglès, per l’espai: la columna Saver hi diu qui desa el registre, Caller o Callee. |
| Caller-saved, callee-saved | — | Termes de l’ABI. |
| Doubleword | — | El nom de la dada de 64 bits a l’especificació de RISC-V (A2). |
| Fall-through | — | El pas d’una clàusula case a la següent sense break (A3). Cap font no en té el terme. |
| Half | — | El nom del format de coma flotant de 16 bits de l’IEEE 754 (P5, S5). |
| Heap | «Memòria en monticle» (Termcat) | El terme català és molt poc usat; «monticle», sol, és l’estructura de dades. |
| Little-endian, big-endian | «Ordre dels bytes petit-gran», «gran-petit» (Termcat) | Els termes catalans són molt poc usats; el concepte, l’ordre dels bytes (endianness), és en català. |
| Loop tiling, loop blocking | — | La transformació de bucles per blocs (L6). Cap font no en té el terme; «divisió en talls» i «tessel·lació» són d’altres sentits. |
| Pipeline | «Canal» (Termcat) | El terme català és molt poc usat en arquitectura de computadors, i es confon amb un canal de comunicació; el Termcat admet pipeline com a sinònim complementari. Només surt en un aprofundiment d’A9. |
| Round-robin | — | La política de reemplaçament o de planificació per torns (A9). Cap font no en té el terme. |
| Segfault | — | El nom col·loquial de l’error de segmentació (segmentation fault, A2). |
| Sticky | — | El bit S del sumador (G, R i S) i els indicadors de fflags: el Softcatalà només en dona el sentit general («enganxós»), i l’Optimot no en té cap terme. |
| Stride | — | La distància entre dos accessos consecutius a la memòria. El Termcat només en té el sentit esportiu («gambada»), i el Softcatalà, el general («pas»). |
| Target | — | No és a l’Optimot amb aquest sentit. A1 el glossa com «la màquina destí». |
| TLB shootdown | — | La invalidació de les entrades del TLB dels altres nuclis (A8). Cap font no en té el terme. |
| Working set | — | El conjunt de blocs o de pàgines que un programa fa servir en un interval de temps. Cap font no en té el terme. |